Return to Africa (04).

Durant les darreres quatre sessions del Toc de Queda, hem vist com les rítmiques sincopades i els cants tribals d'inspiració africana han esdevingut, en els darrers anys, un element de referència i una font d'inspiració d'alguns dels noms més memorables del pop i el rock dels darrers anys. Avui finiquitem l'especial amb noves evidències d'aquest interessant "territorimusical de coincidència". Africa, no només no comença al Pirineu, sinó que està plenament present en els enregistraments facturats sota el pont de Brooklyn, als estudis de Candem o a les raves de Reykiavik.

Vuit propostes més per cloure les connexions entre la "veta" africana i la creativitat dels artistes (més o menys) habituals del nostre programa. Avui visitem estudis londinencs que semblen estar ubicats a Bamako; recuperem a "castafiores" del passat hipnotitzades per la màga de productors com TIMBALAND o que conviden a participar als seus discos a bandescom KOKONO nº1. Tastarem receptes musicals tradicionalment africanes però cuites a Lisboa i Barcelona i recuperem "clàssics" del Toc de Queda en la seva vessant afrikaner més autèntica, tot i que menys coneguda. Himnes tribals, polirítmica, percussions etnogràfiques, caniballisme electrònic... la BSO ideal per rellegir «El cor de les tenebres»?. Aquest és el setlist:

Toc de Queda 30/03/2010.

01. THE VERY BEST: «Warm heart of Africa» (from Warm heart of Africa, 2009).
02. BJÖRK: «Earth intruders» (from Volta, 2007).
03. M.I.A. : «Hussel» (from Kala, 2007).
04. PANDA BEAR: «Good girl/Carrots» (from Person Pitch, 2007).
05. EL GUINCHO: «Prez Lagarto» (from Alegranza, 2007).
06. AU: «Are animals» (from Verbs, 2008).
07. IRON & WINE: «House by the sea» (from The Shepherd's dog, 2007).
08. THE DODOS: «Red and purple» (from Visiter, 2008).

Return to Africa (03).

Tercer programa dedicat a les sonoritats africanes per demostrar que, de Brooklyn a Baltimore o de Harlem a Oxford, els ritmes tribals, les melodies salvatges i els puntejats de guitarra amb reminiscències senegaleses segueixen tenint una vigència absoluta. Per evidenciar-ho us convidem a escoltar algunes cançons (una primera entrega que la propora setmana completarem) enregistrades durant les darreres temporades per bandes de l'escena "indie" (i de la no tant "indie").

Un productor i percusionista de Harlem treballant amb un dj etíop vía e-mail i arxius se so adjunts (BOLE 2 HARLEM); una banda universitària de Nova York que defineix les seva música com a Upper West Side Soweto (VAMPIRE WEEKEND); una proposta de psicodèlia que veu directament de la música magribina (YESAYER); passió des de Brooklyn per l'afro-beat i Fela KUTI, amb la col·laboració de John McENTIRE (ANTIBALAS); obscenitats rítmiques que semblen tretes de la sabana africana (ANIMAL COLLECTIVE) o puntejos de gutarra que han viatjat de Dakar a Londres via Curitiba. Tot això (i moltes altres coses) al tracklist d'avui.

Toc de Queda 23/03/2010

01. ANIMAL COLLECTIVE: "Derek" (from Strawberry Jam, 2007).
02. VAMPIRE WEEKEND: "Cape cod Kwassa Kwassa" (from Vampire Weekend, 2008).
03. BOLE 2 HARLEM: "Hoya hoye" (from Bole 2 Harlem, 2006).
04. BONDE DO ROLÊ: "Tieta" (from With Laser, 2007).
05. YEASAYER: "Gems" (from All hour cymballs, 2007).
06. DIRTY PROJECTORS: "Depression" (from Rise Above, 2007).
07. FOALS: "Balloons" (from Antidotes, 2008).
08. FOALS: "Big big love" (from Antidotes, 2008).
09. ANTIBALAS: "War hero" (from Security, 2007).
10. ANIMAL COLLECTIVE: "We tigers" (from Sung Tongs, 2004).

Alex Chilton.

1950-2010

Us "linko" tot allò que vam dir del de Menphis al "Toc de Queda" d'ara fa 5 anys. Una gran pèrdua!

http://backincccp.blogspot.com/2005/09/alex-chilton-i-big-star-al-toc-de.html

Return to Africa (02).

Continuem l'experiment del Toc de Queda, amb una segona entrega de connexions africanes amb tres discos (i alguna cua que ens va quedar penjada del programa anterior) que han marcat un abans i un després en la percepció que, des d'Europa i els EUA, hem tingut de la música arribada de més enllà del Sahara.

Amb alguna que altra excepció, avui dedicarem gairebé la totalitat del programa a repassar dos discos i un projecte que han estat referents en la recuperació o el (re)descobriment de les sonoritats africanes en els darrers anys.

En primer lloc la contundent i gegantina sèrie "Les Ethiopiques" (25 referències editades fins al present!) que des del seglell Buda Musique ens ha anat dosificant els ritmes "clàssics" i vintage de la música etíop facturada amb anterioritat al derrocament de Haile SELASSIE (és a dir, fins a mitjans del setanta). Noms com Mulatu ASTATKÉ, Alemayéhu ESHÈTÉ, Mahmoud AHMED o Seyfu YOHANNES són referents indispensables de la música africana que avui ens acompanyaran al Toc de Queda.


Escoltarem també el penúltim projecte del bateria Steve REID, que juntament amb el FOUR TET Kieran HEBDER i sota el paraigua de Domino Records va editar el 2007 un àlbum de jazz altament africanitzat (grabat al Senegal) anomenat "Daxaar". Un altre pou sense fons al mig de Sahel musical on des d'aleshores han anat a beure moltes bandes de la suposada "modernitat blanca anglosaxona".


I finalment el "detall" africanista de Damon ALBARN (estrella del pop britànic amb inquietuts cosmopolites) que repetint el que en el seu dia van fer Paul SIMON o Ry COODER, va editar el 2002 l'àlbum «Mali Music» (Honest Jons/EMI) on, acompanyat d'Afel BOCOUM i Toumani DIABATÉ s'endinsava -i alhora donava a conèixer a la inteligència musical britànica- en els sons i les textures de la música de Bamako.

Tracklist 16/03/2010

01. Mulatu ASTATKÉ: «Yèkatit».
02. Alemayèu ESHÈTÉ: «Telantena Zaré»
03. Beyene HABTÉ: «Embi Ila»
04. STEVE REID ENSEMBLE: «Intro»
05. STEVE REID ENSEMBLE: «Big G's family»
06. Damon ALBARN + Mali musicians: «Bamako city»
07. Damon ALBARN + Mali musicians: «Sunset coming on»
08. Toumani DIABATÉ: «Boulevard de l'Independance»

Return to Africa (01)

Al Toc de Queda hem provat de fer un experiment: sense voler sentar cap mena de càtedra i vistes les informacions que (re)situen el continent africà com a bressol de "noves tendències musicals " (Vampire Weekened, Björk, The Ex, Dirty Projectors, Animal Collective... i molts altres així semblen confirmar-ho) hem dirigt el zoom de la nostra càmera cap a Kinshasa, Bamako o Dakar per veure què s'hi està coent en aquestes ciutats i per intentar entendre quin és el suc que s'hi treu que tantes vitamines aporta a les noves generacions de l'indie. Durant tres setmanes passarem revista a la flor i la nata que ens tramet les seves creacions des d'Àfrica, intentarem descobrir algunes connexions entre la indústria musical anglosaxona i les "exòtiques" propostes africanes (Albarn, Coder, Koenig, Reid...) i finalment veurem con les bandes més habituals al nostre programa metabolitzen tanta proteina de mandioca.

Certament, des de fa ja alguns mesos, moltes són les bandes a través de les entrevistes, molts els periodistes musicals a través de la premsa especialitzada i molts els portals d'internet a través de la xarxa global que parlen i parlen de l'enorme potencial musical que prové del continent africà. Els puntejats i les melodies de Vampire Weekend, les caravanes de músics anomanades Africa Express, els ritmes tribals dels darrers treballs d'Animal Collective, les gires africanes de The Ex, el catàleg del segell belga Crammed o els darrers cartells de festivals com el de Gastonbury així ho confirmen.


Nosaltres hem intentat fer un petit tastet de les sonoritats més conegudes provinents del Senegal, la República Democràtica del Congo, Sudàfrica, Etiòpia, Nigèria o Mali i, fugint dels continguts habituals del Toc de Queda -després d'unes setmanetes de programes centrats en les novetats discogràfiques- us proposem tres programes per viatjar per Àfrica i per descobrir els vasos comunicants que connecten els barris de Bamako amb Brooklyn, la perifèria de Ciutat del Cab amb Bristol o els locals de Kinshasa amb els clubs de Portobello. Rítmica tribal i likembe.

No hi ha cap voluntat de fer res exhaustiu (no som un espai de World Music... per sort!) sinó només deixar-nos endur per interessants propostes musicals que ja han estat ateses profusament per músics que habitualment punxem.

Tracklist 9/03/2010

01. KASAI ALLSTARS: «Kafuulu BAlu».
02. KONONO nº 1: «Intro»
03. KONONO nº 1: «Kuke kule»
04. ORCHESTRA BAOBAB: «Sutukum»
05. Alí "Farka" TOURÉ: «Savane»
06. Alí "Farka" TOURÉ / Toumani DIABATÉ: «Hawa Dolo»
07. Youssou N'DOUR: «Bajjan»
08. AMADOU et MARIAM: «Magossa»
09. TINARIWEN: «Tenhert»

2000-2009... una llista?

Darrerament alguns gurús musicals de dins i de fora de l'Estat s'han atrevit a fer propostes en forma de llista sobre quines han estat les exquisiteses musicals dels darrers deu anys. Al TdQ ens fem ressó del que diuen els oracles i ho aprofitem per recuperar músiques, bandes i intèrprets que, en el seu moment, ja van tenir minuts al nostre programa. Una capbussada nostàlgica a les aigües al passat? Ganes de treure la pols a discos de fa unes quanets anyades? Sigui com sigui aquí teniu alguns dels millors àlbums dels darrers deu ays.

2000-2009, deu anys (més) de música. El que fa deu o vint anys era un exercici meticulós de memòria musical i de descobertes sorprenents després de cerques de mesos, avui, sotmesos a la dictaura de la immediatesa i els avantatges de la xarxa digital ho cosultem des de casa en menys de mitja hora. Tres mitjans musicals ja disposaven dels seus directoris del millor del que portem de segle setmanes bans de menjar-nos el raïm. El setmanari Uncut, el portal Pitchfork i la revista RockdeLux s'atrevien a oferir al navegant propostes "del millor de la dècada" setmanes abans que aquesta defallís. Nosaltres hem optat per sobreposar les tres llistes i, aprofitant les seves intencions, revisitar alguns dels àlbums que a tots (a ells, a nosaltres i, esperem, també a vosaltres) ens han deixat unes bones sensacions al llarg dels darrers cent vint mesos.



Durant els propers programes repassarem alguns d'aquests àlbums i deixarem per al darrer espai allò que podríem considerar "els triomfadors" de la dècada (sempre segons els tres mitjans). Segur que hi falten coses, segur que no estem d'acord amb tot, però segur també que el tracklist dels propers programes podria perfectament ser una bso de la passada dècada.

Vic Chesnutt.

1964-2009

Doble aniversari.

The Feelies (2).

Aquesta segona entrega dedicada als nordamericans The Feelies s'ha vist un pèl escurçada per motius esportius aliens al programa (de tant en quant passa).

Tot i això hem pogut fer bones glopades del pop d'arrel tradicional que la banda va exprèmer en el seu segon treball -ja presentat a l'edició anterior del Toc de Queda- i encara ens ha quedat temps per repassar dues versions clàssiques (The Beatles i Neil YOUNG) i escoltar algun passatge del tercer elapé de la banda, aquell «Only Life» (Coyote-A&M 1988) amb el qual, tot i no tancar la seva carrera musical, si que finiquitaven la triada dels seus millors enregistraments d'estudi.

Aquí els pujo el tracklist del programa d'avui.

01. The FEELIES: «Let's go».
02. The FEELIES: «Tomorrow today».
03. The FEELIES: «Two rooms».
[extretes de The Good Earth, Coyote-Twin Tone, 1986]

04. THE FEELIES: «Sedan delivery» (Neil YOUNG cover).
05. THE FEELIES: «She said, she said» (THE BEATLES cover).
[extretes de l'ep No more knows, Coyote-Twin Tone, 1986]

06. THE FEELIES: «Too far gone».
07. THE FEELIES: «Away».
08. THE FEELIES: «What goes on» (THE VELVET UNDERGROUND cover].
[extretes del Only life, Coyote-A&M, 1988]

Recordeu que, excepte aquest darrer treball, els dos primers acaben de ser luxosament reeditats per Domino. I no hi ha temps per més.

The Feelies (1).

Nou monogràfic dedicat en exclusiva a una banda... The Feelies, una de les propostes més nervioses, enèrgiques i vitalistes del pop-rock nordamericà de la dècada dels vuitanta. Que no t'ho creus? Escolta el "Crazy Rhythms" i després en parlem.

Teníem ganes (abans de les reedicions dels seus primers dos elapés, que consti) de dedicar una sèrie de programes -un parell otres- a la banda formada a mitjans dels setanta per Gleen MERCER i Bill MILLION. The Fellies, en actiu des del 1972 i amb el seu primer senzill editat el 1979, barregen els espasmes de Talking Heads amb el neguit dels Devo i ens recorden que entre l'ambient del Lower East Side de finals dels setanta i la praderia del nou rock americà (NRA) de mitjans dels vuitanta hi pot haver més d'una connexió.


Si ens haguéssim de quedar amb un sol elapé dels nordamericans, sense cap mena de dubte triaríem el «Crazy Rhythms» (Stiff Records, 1980) on Gleen MERCER (Guitarra i veu), Bill MILLION (guitarra i veu), Keith CLAYTON (baix) i Anton FIER (bateria) vomiten tot el millor de la energia rítmica del post-punk, la frescor adolescent de la new wave, els jocs de les elèctriques post-Television i moltíssimes coses més que descobriràs/recordaràs escoltant aquest racklist del tdq.


01. «Original love».
02. «Everybody's got something to hide (except me and my monkey» (cover The Beatles).
03. «Raised eyebrows».
04. «Crazy rhythms».
05. «The boy with perpetual nervousness».
06. «Fa Cè-la»
07. «Loveless love»

A banda, també començarem a tastar temes de l'àlbum «The Good Earth» (Coyote-Twin/Tone, 1986), produït per Peter BUCK (R.E.M.) i que suposava el seu retorn als estudis després de sis anys d'inactivitat enregistradora. La banda acomiada dos dels seus components (CLAYTON i FIER) i donava la benvinguda a Dave WECKERMAN (membre primerenc del grup), Brenda SAUTER i Stan DEMESKI (després bateria de LUNA).


08. «The high road».
09. «The last roundup».

[NOTA: Ambdós àlbums han estat reeditats fa pocs mesos amb material extra... superrecomanables].

Merge, definitive collection?

Per finiquitar els monogràfics sota el signe de Merge Recodrs us proposem avui un petit viatge per les nostres melodies prefrides del segell . Una mena de recopilatori personal? Una tria com una altra? Seixanta minuts de música des de Chapell Hill? Com volgueu.

01. SUPERCHUNCK: «Mower» [On the mouth, Merge, 1992].
02. SPOON: «Two sides/Monsieur Valentine» [Gimme fiction, Merge, 2005].
03. THE ESSEX GREEN: «Penny and Jack» [Cannibal sea, Merge, 2006].
04. THE 6th's: «Kissing things» [Hyacinths and thistles, Merge, 2000].
05. Matt SUGGS: «Where's your patience, dear?» [Golden days before the end, Merge, 2000].
06. M. WARD: «Rollercoaster» [Post-War, Merge, 2006].
07. SHE & HIM: «Why do you let me stay here» [Volume one, Merge, 2008].
08. WYE OAK: «I don't feel young» [If children, Merge, 2008].
09. LAMBCHOP: «We never argue» [How I quite smoking, Merge, 1995].
10. THE MAGNETIC FIELDS: «All the umbrellas in London» [Get lost, Merge, 1995].

i recordeu que hi ha còpies de material del segell per aquells que ens feu arribar comentaris, suggeriment o anotacions al mail del Toc de Queda (tocdequeda@hotmail.com).

20 anys des de Chapell Hill: Merge Records.

Nova temporada i, noves pretensions?... després d'un programa pensat per posar les coses al seu lloc i amb un inici de temporada una mica tardà (finals de setembre), el Toc de Queda arrenca amb una celebració especial: els 20 anys d'edicions musicals de Merge Records i la presentació del disc que commemora aquestaes dues dècades de treball "Score. 20 years of Merge Records: the covers"... tot queda a casa!

Dues dècades d'història de la música independent americana supuren pel catàleg de Merge Records. De Matt SUGGS a SUPERCHUNCK, de M. WARD a THE CLEAN o d'ARCADE FIRE a Lou BARLOW (entre moltíssims altres que tots teniu en ment), han anat enregistrant i editant materials a través del segell de Chapell Hill. Els responsables de la titànica tasca han estat Mac McCAUGHAM i Laura BALLANCE (50% de SUPERCHUNCK) els quals, ara fa vint anyets van decidir fundar un segell discogràfic per donar sortida a les píndles elèctriques d'alt voltatge de la seva banda i a d'altres d'amics, coneguts o simpatitzants.



Amb el temps Merge s'ha convertit en un segell de referència, un espai discogràfic deliciós i de qualitat on hi podem trobar des de bandes "de culte" (THE CLEAN o THE 6ths, per exemple) a casos curiosos de lloança universal (ARCADE FIRE o SPOON, per citar dos noms). Enguany, els de la discogràfica han apostat per celebrar-ho amb un cd (el primer d'una sèrie que ja té continuitat en un disc de remescles) on bandes, solistes o duets amics "de la casa" fan versions de temes "clàssics" d'altres bandes de Merge. Tot un exercici d'endogàmia discogràfica que ens serveix de pretext per capbussar-nos en una part molt petita (més aviat minúscula...) del catàleg del segell de Carolina del Nord.



TdQ 13/10/2009

01. SUPERCHUNCK: «I guess I remembered it wrong» [On the mouth, Merge, 1992].
02. SUPERCHUNCK: «Precision auto» [On the mouth, Merge, 1992].
03. LES SAVY FAV: »Precision auto» (*)
04. THE CLEAN: »Complications» [Get away, Merge, 2001].
05. BROKEN SOCIAL SCENE: «Complications» (*]
06. THE MAGNETIC FIELDS: «Papa was a rodeo» [69 love songs, Merge, 1999].
07. BRIGHT EYES: «Papa was a rodeo» (*)
08. ST. VINCENT + THE NATIONAL: «Sleep all summer» (*) CROOKED FINGERS cover.
09. Ryan ADAMS: «Like a fool» (*) SUPERCHUNCK cover.
10. SUPERCHUNCK: «The question is how fast» [On the mouth, Merge 1992].


TdQ 20/10/2009

01.DEATH CAB FOR CUTIE: «Kicked in» (*) SUPERCHUNK cover.
02. QUASI:«Beautiful things» (*) THE 3D's cover.
03. Tracey THORN and Jens LEKMAN: «Yeah! Oh yeah!» (*)
04. THE MAGNETIC FIELDS: «Yeah! Oh yeah!» [69 Love songs, Merge, 1999].
05. THE SHINS: «Plenty is never enough» (*).
06. TENEMENT HALLS: «Plenty is never enough» [Knitting needles and bicycle bells, Merge, 2005].
07. THE ROCK *A* TEENS: «Don't destroy this night» [Baby, a little rain must fall, Merge, 1998].
08. THE NEW PORNOGRAPHERS: «Don't destroy this night» (*).
09. Bill CALLAHAN: «Santa Maria» (*) VERSUS cover.
10. THE MOUNTAIN GOATS: «Drug life» (*) EAST RIVER PIPE cover.

TdQ 27/10/09

01. LAMBCHOP: «Cowboy in the moon» [I hope you are sitting down, Merge, 1994].
02. Laura CANTRELL: »Cowboy in the moon» (*).
03. Barbara MANNING: «Through with people» (*) PORTASTATIC cover.
04. LAVENDER DIAMOND: «New days of living» (*).
05. DESTROYER: «New days of living» [Your blues, Merge, 2004].
06. THE APPLES IN STEREO: «King of carrot flowers, pt. 3» (*).
07. NEUTRAL MILK HOTEL: «King of carrot flowers, pt. 3» [In the aeroplane over the sea, Merge, 1998].
08. ARCADE FIRE: «Neighborhood #1» [Funeral, Merge, 2004].
09. TIMES NEW VIKING: «Neighborhood #1» (*).
10. OKKERVIL RIVER: «All you little suckers» (*) EAST RVER PIPE cover.


(*) Temes extrets de l'àlbum «Score, 20 years of Merge Records: the covers», Merge, 2009.

Dark was the night.

Recuperem les "novetats" discogràfiques amb el repàs (parcial) d'un àlbum benèfic editat per la gent de Red Hot Organization (recordeu el "Red Hot + Blue" (1990) o el "Red Hot + Rio" (1996), per posar alguns exemples de les edicions anteriors del projecte de John CARLIN). En aquest cas es tracta de "Dark was the night" (4AD, 2009), que recull bona part de la primera divisió de les bandes i els solistes que habitualment sonen al Toc de Queda.

La dissecció d'aquest doble CD (triple elapé en l'edició de vinil) la farem en dos programes especials, el primer dels quals ens portarà a punxar gairebé totes les versions del disc, mentre que reservarem per la segona part els temes originals de les bandes que hi participen. Així doncs, aquesta setmana ens centrarem en la següent llista de versions:


01. El duet de Nova York THE BOOKS acompanyats del cantautor suec José GONZÁLEZ interpretant el "Cello song" que el 1969 va editar Nick DRAKE dins el "Five Leaves Left".

02. El tandem FEIST i Ben GIBBARD (DCFC) atrevint-se amb tot un clàssic de Vashti BUNYAN, concretament el "Train song" del 1966.

03. El projecte de Shara WORDEN, és a dir MY BRIGHTEST DIAMOND, interpretant el clàssic que va popularitzar a finals dels cinquanta/principis dels seixanta la Nina SIMONE, "Feeling good".

04. Els veterà quartet de corda KRONOS QUARTET atacant un altre clàssic, en aquest cas del blues i de la mà de BLLIND WILLIE JOHNSON, el titular "Dark was the night".

05. Una d'en DYLAN, "I was young when I left home" interpretada per ANTONY amb l'assessorament i companyia d'un dels impulssors del projecte, Bryce DESSNER (THE NATIONAL).

06. Dave SITEK (TV ON THE RADIO) portant al seu terreny una peça de THE TROGGS, l'arxiconeguda "With a girl like you" de 1966.

07. Una col·laboració endogàmica de THE NEW PORNOGRAPHERS, versionant un tema d'un dels membres de la banda (Dan BEJAR) sota l'àlies de DESTROYER. Concretament la cançó "Hey, snow white".

08. Des de New Jersey, YO LA TENGO, recuperant els neozelandesos SNAPPER que l'any 1993 enregistraven pel seglell Flying Nun (com a cara B del single "Vadar") aquest "Gentle hour".

09. CAT POWER amb tot un clàssic (Elvis, Cash, Franklin, Baez, Minogue...) concretament "Amazing Grace".

10. "Another Saturday" és un altre cançó tradicional, presentat pel BELLE & SEBASTIAN Stuard MURDOCH, però en aquest cas de la seva terra, Escòcia.

11. I per acabar, si el temps ens ho permet, escoltarem Andrew BIRD amb una versió de "The Giant of Illinois" tema del repertori de la banda de country alternatiu de Chicago THE HANDSOME FAMILY.

Com us deia, la setmana que ve continuarem amb el disc, però amb temes propis d'altres bandes que hi participen.

Sub Pop news (1).

Música i noticies diverses sobre les darreres edicions que ens han arribat del mític segell nordamericà SUB POP, una mena de laboratori de manufactures clandestines fundt per Bruce Pavitt i Jonathan Poneman al Seattle del ja llunyà 1987.

Com és sabut, per SUB POP i ha passat gent de químiques tant estranyes com Beat Happening o Mudhoney, com L7 o Codeine, com Damien Jurado o Soundgarden, Fugazi o The Postal Service, The Shins o Tad i, per descomptat, també els Nirvana.



Al TDQ escoltarem aquests dies algunes de les darreres referències que el segell nordameicà ha editat i que (novament) obren noves mètriques i noves formes d'expressió per al llenguatge (musical) de la discogràfica. Per si algú encara pensava que des de Seattle -i a través de SUB POP- només podia arribar un tipus de sonoritat molt definida aquí us pengem una bona mostra de tot el contrari.

01. OXFORD COLLAPSE / «John Blood» (Bits, 2008)
02. OXFORD COLLAPSE / «A wedding» (Bits, 2008)
03. OXFORD COLLAPSE / «Bikini atoll» (The hann-byrd, Comedy minus one, 2008)*
04. OXFORD COLLAPSE / «B-Roll» (Bits, 2008)
05. OXFORD COLLAPSE / «Featherbeds» (Bits, 2008)
06. FLEET FOXES / «Mykonos» (Sun Giant, 2008)
07. FLEET FOXES / «White winter hymnal» (Fleet Foxes, 2008)
08. FLEET FOXES / «Your protector» (Fleet Foxes, 2008)


09. GRAND ARCHIVES / «Torn blue foam couch» (The Grand archives, 2008)
10. VETIVER / «Sleep a million days» ( Thing of the past, 2008)

Tots, excepte l'indicat (*) editats l'any passat per SUB POP.

A Christmas gift for you from Toc de Queda.

01. Tom WAITS: «Christmas card from a hooker in Minneapolis» (1978).
02. Andre WILLIAMS: «Christmas wish» (1967).
03. THE RONETTES: «Frosty the snowman» (1963).
04. Nathaniel MAYER: «Mr. Santa Claus (bring me my baby)» (1962).
05. THE CRYSTALS: «Rudolph the red-nosed reindeer» (1963).
06. SIMON AND GARFUNKEL: «7 O'clock news/Silent night» (1966).
07. STIFF LITTLE FINGERS: «White Christmas» (1980).
08. THE RAMONES: «Merry Christmas (I don't want to fight tonight)» (1989).
09. THE FLAMING LIPS: «Christmas in the zoo» (1995).
10. LOW: «Little drummer boy» (1999).
11. YO LA TENGO: «It's Christmas time» (2002).
12. ARCADE FIRE: «Jingel bell rock» (2001).